Revolutionary transformation is possible, all you need is the will

Kali Akuno és cofundador de Cooperation Jackson, una xarxa de cooperatives i programes dirigits per la comunitat per una economia democràtica, justa i sostenible a Jackson, Mississipi (Estats Units). Ha exercit de director de desenvolupament econòmic local a l’administració municipal de la ciutat de Jackson; de codirector de la Xarxa de Drets Humans dels Estats Units, i de director executiu del Fons d’Ajuda per a l’Huracà dels Pobles (PHRF) amb seu a Nova Orleans, després de l’huracà Katrina. Va ser cofundador de l’Escola de Justícia Social i Desenvolupament Comunitari (SSJCD), una escola pública que atén les necessitats acadèmiques de les comunitats afroamericanes i llatines de baixos ingressos a Oakland, Califòrnia. Des del 2021, és coordinador de justícia racial i ambiental a l’Institut d’Ecologia Social, que ofereix programes educatius comunitaris, educació popular i assistència organitzativa als moviments socials. És coautor de llibres com “Jackson en revolta: la lluita per la democràcia econòmica i l’Autodeterminació Negra” (Editorial Descontrol). Ha viatjat a Barcelona per participar en el Tercer Congrés Internacional de Democràcia Comunal, que se celebra els dies 25 i 26 d’octubre al Casinet d’Hostafrancs.

Perviu la segregació racial als Estats Units?

Sí. Encara és molt present. La raça és un factor de dominació, però no és l’únic factor en l’exclusió, també ho és la classe. Els dos factors es combinen en el que finalment és la segregació residencial als Estats Units. És probable que treballis amb algú d’una altra ètnia, un company de feina blanc, però no serà el teu veí. És així com està construït el mercat d’habitatge als Estats Units. Els privilegis es construeixen no només pel sou que cobres sinó també pel teu passat, la teva trajectòria familiar, i això segrega. Hi ha sectors de la població que són més fàcilment explotables pel sistema capitalista.

 Quins són els orígens d’aquesta segregació?

Tot comença amb el pecat original del genocidi dels pobles indígenes, similar al que ara viu el poble de Palestina. El 90% dels originaris d’Amèrica van ser exterminats. Els colonitzadors van haver d’importar mà d’obra barata de les classes més populars d’Irlanda, Anglaterra, però el problema era que aquesta gent encara conservava certs drets legals i laborals segons el marc social europeu i la seva explotació tenia limitacions, no podien esclavitzar-los fins a la mort. És aleshores quan comença la importació massiva de població africana, però no només, també de Filipines, d’Indonèsia, de Malàisia. Moltes d’aquestes històries s’han anat oblidant, però han condicionat com tota aquesta gent s’ha anat integrant a la societat nord-americana. La segmentació de la població en els orígens es manté i és necessària per a la perpetuació del funcionament del sistema capitalista als Estats Units.

 Explica’ns la casuística concreta de l’estat de Mississipi. Com es distribueix la demografia de l’herència de l’esclavatge? Com s’explica que guanyi Donald Trump en aquest estat?

“La mecanització de l’agricultura va fer que la població negra marxés a Chicago, Detroit o Los Angeles a la cerca de feina. Ara la majoria de la població és blanca i vota el partit de Donald Trump”

Primer cal saber que l’estat de Mississipi és gran, quatre vegades la superfície de Catalunya i, per contra, té una població que no arriba als tres milions de persones. A la capital, Jackson, hi viuen només 160.000 persones. El 80% de la població és negra i el 20% blanca, però es tracta d’una elit blanca de la burgesia benestant que té residència a la capital per tenir accés a la política i als negocis, però que en realitat viuen amb les seves famílies la major part del temps en altres comtats d’arreu de l’estat. No participen de la societat de Jackson, no hi tenen vincle social. I la particularitat és que la poca població blanca que viu a Jackson és votant del partit demòcrata. És una anomalia, perquè prop del 90% de la població blanca del conjunt de Mississipi vota al partit republicà. La dinàmica general és que si ets negre votes demòcrata i si ets blanc votes republicà. La demografia ha canviat des dels anys 60 del segle XX, provocant un tomb en les majories racials. La industrialització i mecanització de l’agricultura va fer que la població negra marxés a Chicago, Detroit, Oakland o Los Angeles a la cerca de feina. Ara la majoria de la població és blanca i vota massivament el partit de Donald Trump. El món se sorprèn de les coses que diu Trump i, sobretot a Europa, xoquen les seves afirmacions, però és el resultat del sistema de primàries que fa competir els extrems més extrems del partit republicà. A Mississipi ho coneixem bé, les persones més racistes i més feixistes guanyen punts en la carrera competitiva de les primàries. I tot això impacta també en els demòcrates. Les posicions polítiques de Kamala Harris són les que defensava George W. Bush vint anys enrere, tota la societat ha virat cap a la dreta.

Aleshores, un gran percentatge de la població negra no votarà?

La majoria dels negres pensen que el seu vot no tindrà cap valor, no servirà per a res. En aquestes eleccions, però, la gent està tan espantada que finalment potser es registraran i votaran, per por. Per contra, molta gent està empipada amb Biden i Kamala per decisions que han pres al llarg del seu mandat, poden optar per quedar-se a casa i no votar. La situació és de frec a frec, realment no sabem què acabarà passant.

Ets molt crític amb el sistema penitenciari nord-americà…

És un gran negoci. El primer factor del negoci és l’immobiliari. Construir una presó, especialment les noves presons, suposa una gran inversió. Avui en dia es construeixen a zones rurals, els terrenys són més econòmics, però hi ha molta despesa addicional de logística, transport, infraestructures, ciment, formigó, instal·lacions elèctriques, les carreteres d’accés, canonades… I proporcionarà llocs de treball per als cinquanta anys vinents, com els guardes de presons, el personal de cuina, atenció sanitària, assessors jurídics. Les empreses proveïdores es conxorxen per aconseguir el pastís d’aquest negoci i, per això, les presons es privatitzen per afavorir els interessos d’aquests lobbies. Les presons s’han convertit en una de les poques vies de creixement del sistema capitalista, que està fracassant en altres àmbits, però que en les presons troba una mena de canibalisme social que perpetua el creixement. Si no crees llocs de treball, la població viu en comunitats desocupades i intenta trobar vies d’ingressos, és molt fàcil que acabi delinquint i ingressi a les presons.

També és un sistema racista?

És un bucle, a major pobresa més presos, a més presos més presons i més negoci per a la seva construcció i gestió. És pervers. Emmagatzemen a les presons la població excedentària que no té accés als llocs de treball. És per això que els Estats Units tenen la població penitenciària més gran del món, amb diferència. És un resultat directe de la història del colonialisme i l’esclavatge, del racisme i de la segregació. No és nou, s’han construït presons des de fa 150 anys, però en resposta a l’esclat dels moviments socials de la dècada dels 60 i a partir de la crisi econòmica dels anys 70 del segle XX es dispara el nombre de persones sense lloc de treball i el negoci penitenciari creix encara més.

Vau crear Cooperation Jackson ara fa deu anys. Com lluiteu des de l’economia social i solidària per revertir la segregació racial en l’economia i els llocs de treball?

“Donada la naturalesa del racisme que existeix a Mississipi no tenim accés al capital necessari, no puc entrar en un banc i dir-los que necessito diners per arreglar això o renovar allò”

Una de les meves feines ara se centra en l’ensenyament, la transmissió de coneixements. Soc un dels activistes de més edat dins d’un col·lectiu on la majoria dels membres tenen vint-i-pocs anys. En segon lloc, ajudo a connectar l’organització als recursos nacionals i, fins i tot, internacionals, per aconseguir recaptar fons per als nostres objectius. És important per a nosaltres. Donada la naturalesa del racisme que existeix a Mississipi no tenim accés al capital necessari, no puc entrar en un banc i dir-los que necessito diners per arreglar això o renovar allò. No importa l’excel·lència dels nostres plans de negoci, de com garantim el retorn. No importa, no ens donaran els diners. Malgrat tenir uns objectius revolucionaris encara vivim en un context que necessita capital per a la compra de materials, pels terrenys on aixecar habitatges. Volem destruir aquest sistema, però encara hi som incrustats i necessitem accedir als recursos econòmics per desenvolupar els nostres projectes. En tercer lloc, exerceixo de portaveu de Cooperation Jackson. Un cop hem transmès coneixement i hem aconseguit els fons necessaris per arrencar els projectes, quan cada cooperativa comença a caminar ha de ser autogestionària, una filosofia similar a la que fa Coòpolis aquí a Barcelona.

Explica’ns exemples concrets del que feu.

Facilitem, coordinem, fem formació, impulsem diversos projectes en paral·lel quan és possible o necessari, per ser més eficients amb els recursos. Per exemple, no té sentit que tinguem un tractor per al nostre equip forestal i un altre per a la nostra explotació agrícola Granges de la Llibertat. Si no es fa servir cada dia a tota hora, doncs es comparteix. Recursos comuns, eines comunes. Al llarg d’aquests anys hem adquirit unes cinquanta propietats i totes són comunals. Les decisions sobre els seus usos es prenen de manera col·lectiva, tant sigui per agricultura, per habitatge o per a petites manufactures, o també per a programació cultural o les activitats socials. Per a la construcció del tipus de cultura i comunitat al que aspirem sabem que tant la visió com els valors són necessaris.

 Fomenteu també l’ajuda mútua?

És una peça fonamental dels nostres projectes. A conseqüència de l’empobriment forçat de la població de Jackson, hem construït processos per aprofitar millor el nostre treball, com la banca del temps. Treballem en la recol·lecció dels objectes sobrants de la nostra comunitat i busquem la manera de redistribuir-los. Ja saps, algú té un fill de quatre o cinc anys i no necessita el carretó de nadó, però algú altre el pot necessitar. No s’ha de llençar res, es fa arribar al nostre mercat lliure i assegurar que se li donarà un ús, no caldrà que vagis al centre comercial Walmart per comprar-ne un de nou.

 Aquest cap de setmana participeu en el Tercer Congrés Internacional de Democràcia Comunal. Quina aportació podeu fer a la transformació de l’actual sistema global?

“Cal abandonar la queixa constant que no tenim prou diners, no tenim prou gent o no tenim prou temps. Si els projectes individuals no tenen prou diners, fem el salt a la col·lectivitat”

Podem fer molt més del que crec que a vegades ens imaginem. Apostem pel model de la construcció i la lluita. Cal abandonar la queixa constant que no tenim prou diners, no tenim prou gent o no tenim prou temps. Si els projectes individuals no tenen prou diners, fem el salt a la col·lectivitat. Hi ha petites granges urbanes a cada ciutat de Mississipi, si les agrupes i cooperen aconsegueixes més autonomia i més producció d’aliments. El factor clau és la cooperació coordinada. Qui planta patates o tomàquets ha de poder comerciar-les sense intermediaris capitalistes que es queden amb els beneficis, cal comerciar i bescanviar de manera directa amb la població. I l’altra aportació a la transformació és la nostra experiència en l’ajuda mútua, que es basa en la prestació de béns i serveis en un sistema d’intercanvi per mediar les necessitats comunes, encara que potser no siguis el meu parent o no et conegui de res. Hem de poder visualitzar que les col·lectivitzacions i els intercanvis no només es donen al meu carrer, també dos carrers més enllà, per passar de la funció personal a la funció social. Només ho podem aconseguir amb organització. I nosaltres pensem que ho podem extrapolar al conjunt del planeta.

Hi ha ponts de contacte i coordinació entre les comunitats que aposten per una transformació radical a diferents punts del planeta? Kurdistan, Cauca colombià, Veneçuela, Chiapas, Jackson, Bolívia, Barcelona?

Una de les finalitats del Congrés és precisament compartir experiències i models. Com millorarien les condicions de vida a la Rojava kurda si els permetessin els intercanvis i el comerç amb els seus parents als territoris kurds de Turquia o de l’Iran? I si aconseguissin integrar més plenament la seva economia en el model cooperatiu i solidari? No només per satisfer les necessitats materials de les persones, sinó per rearticular la governança, per poder ser amos de a qui servim. Aquí, a Catalunya i al País Basc, sempre he pensat que el grau de col·laboració i coordinació entre les seves economies cooperatives hauria de ser més gran. Conec les diferències històriques, però si es comparteix un marc polític i ideològic contra la dominació de l’Estat espanyol, cal articular aquesta economia entre pobles que no passi pel control estatal. Sabem quines són les limitacions del mercat, les limitacions dels estats, però és la nostra responsabilitat trencar aquestes barreres si volem crear un món més horitzontal, un poder més distribuït, més equitatiu, més just. Tenim més poder del que pensem, però ens manca coordinació, diàleg, intercanvi. Avui en dia la comunicació és instantània encara que jo no sàpiga parlar català, hi ha eines de traducció que no existien fa deu anys. Aquest exemple ens serveix per a qualsevol altre àmbit en el qual hi veiem barreres. La tecnologia està al nostre abast, però ha de ser lliure. A Egipte o a Hong Kong els estats van tallar les comunicacions quan van tenir por dels moviments socials, hem de crear canals de comunicació que estiguin fora de l’abast dels estats. La transformació revolucionària és possible, només cal voluntat de fer-ho.

English Translation

Kali Akuno is the co-founder of Cooperation Jackson, a network of community-led cooperatives and programs for a democratic, just, and sustainable economy in Jackson, Mississippi, United States. He has served as the director of local economic development for the city government of Jackson; as co-director of the US Human Rights Network; and as executive director of the People’s Hurricane Relief Fund (PHRF) based in New Orleans following Hurricane Katrina. He co-founded the School for Social Justice and Community Development (SSJCD), a public school serving the academic needs of low-income African American and Latino communities in Oakland, California. Since 2021, he has been the racial and environmental justice coordinator at the Institute for Social Ecology, which provides community education programs, popular education, and organizational assistance to social movements. He is the co-author of books such as “Jackson in revolt: the struggle for economic democracy and black self-determination” (Editorial Descontrol). He has traveled to Barcelona to participate in the Third International Congress of Communal Democracy, which will be held on October 25 and 26 at Casinet d’Hostafrancs.

Does racial segregation persist in the United States?

Yes. It is still very present. Race is a factor of domination, but it is not the only factor in exclusion, so is class. The two factors combine in what is ultimately residential segregation in the United States. It is likely that you will work with someone of another ethnicity, a white coworker, but he will not be your neighbor. This is how the housing market in the United States is constructed. Privileges are constructed not only by the salary you earn but also by your past, your family history, and this segregates. There are sectors of the population that are more easily exploited by the capitalist system.

What are the origins of this segregation?

It all begins with the original sin of the genocide of indigenous peoples, similar to what the people of Palestine are now experiencing. 90% of the natives of America were exterminated. The colonizers had to import cheap labor from the most popular classes of Ireland, England, but the problem was that these people still retained certain legal and labor rights according to the European social framework and their exploitation had limitations, they could not enslave them to death. That is when the massive import of African population began, but not only, also from the Philippines, Indonesia, Malaysia. Many of these stories have been forgotten, but they have conditioned how all these people have been integrated into American society. The segmentation of the population in the origins remains and is necessary for the perpetuation of the functioning of the capitalist system in the United States.

Tell us the specific case of the state of Mississippi. How is the demographic distribution of the legacy of slavery? How do you explain Donald Trump winning in this state?

“The mechanization of agriculture caused the black population to leave for Chicago, Detroit or Los Angeles in search of work. Now the majority of the population is white and votes for Donald Trump’s party”

First, you need to know that the state of Mississippi is large, four times the area of ​​Catalonia and, on the other hand, has a population that does not reach three million people. In the capital, Jackson, only 160,000 people live. 80% of the population is black and 20% white, but this is a white elite of the wealthy bourgeoisie who have residence in the capital to have access to politics and business, but who in reality live with their families most of the time in other counties around the state. They do not participate in Jackson society, they have no social ties there. And the peculiarity is that the small white population that lives in Jackson is a Democratic Party voter. It is an anomaly, because nearly 90% of the white population of Mississippi as a whole votes for the Republican Party. The general dynamic is that if you are black you vote Democrat and if you are white you vote Republican. Demographics have changed since the 1960s, causing a reversal in racial majorities. The industrialization and mechanization of agriculture caused the black population to leave for Chicago, Detroit, Oakland or Los Angeles in search of work. Now the majority of the population is white and massively votes for Donald Trump's party. The world is surprised by the things that Trump says and, especially in Europe, his statements clash, but it is the result of the primary system that makes the most extreme extremes of the Republican Party compete. In Mississippi we know it well, the most racist and most fascist people win points in the competitive race of the primaries. And all this also impacts the Democrats. Kamala Harris's political positions are those defended by George W. Bush twenty years ago, the whole society has turned to the right.