Socialism and Black Self-Determination from the Mississippi Basin (Catalan Review)
/
**
*English Translation
*
Socialism and Black Self-Determination from the Mississippi Basin Cooperation Jackson is a co-operative experience driven by the Black population of Jackson, guided by the axes of anti-racism and the social and cooperative economy.
Little did Chokwe Lumumba imagine the first time he visited the state capital of Mississippi, in 1971, who would later become mayor of Jackson. On this first occasion he did so as an activist in the Republic of New Africa (RNA) movement, founded three years earlier with the aim of achieving majority self-determination in the southeastern United States territories. Black inhabited by them (about 80% in the so-called Black Belt states: Mississippi, Alabama, Georgia and South Carolina). Indeed, it was these territories where some of the most blatant and explicit violence against black people had taken place since colonial times, when they were abducted from their villages in Africa to work forcibly as slaves on cotton plantations, sugar cane or tobacco, and where in 1860 they numbered over four million. Despite the abolition of slavery in 1863 through the Slave Emancipation Act, in the midst of a civil war between the northern and southern US, one hundred years later, the situation for black people had not improved.
While it is true that some basic rights had been gained in the 1970s, largely through the civil rights movement of the 1960's, they still had very limited access to control and ownership over economic resources and resources. infrastructure, and they barely participated in the governing systems from which to legislate to change these realities. This fact, therefore, continued to condemn them to the misery and economic dependence of a system controlled and tailored by white people. There were no longer slaves and the people were - in theory - the same under the umbrella of the law, but violence and racism had taken new ways to maintain this huge social divide.
Difficulties in accessing economic resources and land ownership, as well as repression - by state governments and law enforcement agencies - frustrated attempts to build these self-governing communities and create a joint project for self-determination. Despite the difficulties in advancing their goal, black activists did not give up and in the early 1990's decided to return to the South with a new strategy to gain access to control and self-government in these territories. It was at this time that the seed of what was to become Cooperation Jackson was born a few years later.
A democratic transition to the ecosocialism
This new strategic for self-determination of the territories of the deep South of the USA had a name: the Jackson-Kush Plan. Powered by the New Africa People's Organization and the Malcolm X Grassroots Movement(MXGM) - founded by Lumumba in 1984 - the project was born with the aim of advancing the development of the New Africa Independence Movement and promoting the socialist transformation of territories with a majority black population in the southeast of the United States. To do so, and based on past learning, this time the program proposes a new strategy focused on the implementation of practices of participatory democracy, solidarity economy and sustainable development, in parallel and complementary to those of forms of left-wing social organization and institutional politics.
The economic and industrial crisis of these states at the beginning of the century, mainly caused by the globalization and the closing of factories and industries - which moved to other countries with cheaper labor - along with the disaster caused by in the wake of Hurricane Katrina in 2005, they had further exacerbated the plight of the black folk classes who inhabited these lands. With this dramatic scenario, the Jackson People's Assembly was born in 2006, a self-managed neighborhood structure where a horizontal relief network for the most vulnerable people in the city and state of Mississippi was started. The MXGM organization was a major driver of this network, and at that time Lumumba was acting as an advocate and human rights defender within the organization. In 2008, the assembly proposed to Lumumba to become part of the Jackson institutions, and that the voice of the most vulnerable would translate into concrete legislative measures that would support their interests. Thanks to the majority vote of Black people and the popular classes in Jackson - it should be noted that he was a well-known and respected person in the communities for his militant work -, Lumumba was elected district councilor in 2009, and since here he made the leap to run for mayor of the city Jackson, where in spite of all odds he was elected mayor in May 2013 as a Democratic Party representative.
from the assembly it was proposed to Lumumba to be part of the Jackson institutions, and that the voice of the most vulnerable would be translated into concrete legislative measures that favored their interests. Thanks to the majority vote of Black people and the popular classes in Jackson - it should be noted that he was a well-known and respected person in the communities for his militant work - Lumumba was elected district councilor in 2009, and since here he made the leap to run for mayor of the city Jackson, where in spite of all odds he was elected mayor in May 2013 as a Democratic Party representative.
From the assembly it was proposed to Lumumba to be part of the Jackson institutions, and that the voice of the most vulnerable would be translated into concrete legislative measures that favored their interests. Thanks to the majority vote of Black people and the popular classes in Jackson - it should be noted that he was a well-known and respected person in the communities for his militant work - Lumumba was elected district councilor in 2009, and since here he made the leap to run for mayor of the city Jackson, where in spite of all odds he was elected mayor in May 2013 as a Democratic Party representative.
The strategy of Lumumba and the MXGM at the head of the institutions remained the same, and its main objective was to place ownership and control of the means of production directly in the hands of Jackson's racialized working class, to build and develop regenerative and sustainable production forces, and transform and democratize the economy of the city and across the state of Mississippi. That is, to end the model of neoliberal growth in the city. To make this possible, one of the main steps taken by the administration was to launch the Cooperation Jackson program., a network of co-operative economic initiatives that will help change the economic model and capitalist dynamics by applying a new model, in which communities and the working class will become business owners. Through these first public co-operative initiatives, decent jobs and sustainable, regenerative production systems began to be created, gradually breaking away from the extractive and aggressive dynamics that had characterized the region's economic activity.
To facilitate this transition and build on other cooperative and socialist experiences around the world, the Council has begun to create some basic structures to walk in this direction. A public cooperative incubator, community training center, Community Land Trust and credit union were established to help fund these new projects. The idea was, exponentially, to move from a capitalist economy, which had only benefited the few and ended up with many local resources, to a supportive economy that was democratic and respectful of the real needs of black communities.
With the administration of Lumumba, for the first time, the municipal budget was directly managed by the citizens, who, through the People's Assemblies - in each of the city's districts - decided on which public resources to invest. Thus, the Jackson neighborhood held a referendum to decide, for example, that they wanted to allocate 1% of sales taxes to improve Jackson's public infrastructure, which were abandoned and forgotten by previous municipal governments. Cooperative-owned and managed sustainable and community energy production and distribution - from renewable energy - production and distribution plants were also planned, with the aim of moving towards self-sufficiency and energy self-management.
At the same time, land and buildings were also being acquired in the city center from the consistory in order to prevent them from falling into the hands of speculative forces and capital. Thus, these public properties would be managed by the CLTs, from where it would be decided to communal use of these infrastructures in order to focus them on the model of solidarity economy that was intended to walk. All of these measures obviously violated the city model that economic and political elites projected for the development of the major city in the state of Mississippi, and soon received opposition in the form of statewide legislative changes, and even national, which set the tone for the development of this economic and social model in Jackson. Despite this.
The limits of institutional politics
Nine months after becoming mayor, in May 2014, Lumumba died suddenly of a cardiac arrest at the age of 66. With this fateful event, many of the promises and hope that his figure embodied faded, and at the same time a very severe blow to the Black emancipation movement in Jackson. This blow was even more compounded by the results of the extraordinary municipal elections held after his death, where his son, Chokwe Antar Lumumba, who was the nominated candidate from the Assembly, lost in the front. from another candidate, Tony Yarber, who proposed to pursue the city's neoliberal development model.
These events led to the demobilization and discouragement of much of the movement, which in recent years has concentrated its efforts on the institutional path to reach its goals and objectives. Within the Jackson People's Assembly, an internal debate was created where the boundaries of institutional politics were made visible, and it was emphasized that efforts should be focused on community formation and the creation of working cooperatives - transform the local economy from the ground up - if you really wanted to build a long-term process of emancipation that couldn't be stopped by election results.
Three years after Lumumba's death, and after much collective reflection within the movement, Chokwe Antar reappointed to the mayoral elections of Jackson and won them, becoming mayor of the capital of Mississippi in July 2017. In her inaugural address, Antar stated that "the Mississippi has long been synonymous with want and oppression, and has hosted one of the most heartbreaking and painful episodes in human history. In this context, the only fair outcome is that it is we who are leading this change, "and in addressing the neighborhood he raised his right fist as he shouted," Let us free the earth! "
With that, Jackson's popular movement once again dominated local institutions, but this time with another well-learned lesson. Among their goals, this time they wanted to give priority to the popular organization and the Cooperation Jackson project , as a necessary base for strengthening the working-class organizational structures, to be able to increase the production of the city and the region and build a more coherent movement so that it can reach territorial economic democracy and the self-determination of black people in states located in the deep Southfrom the United States. In the words of Kali Akuno, one of the driving forces behind this movement, "self-determination of a territory cannot be achieved without an economic project," and this is precisely what is being built in Jackson right now.
The context and contradictions of the whole process are described in the book, "Jackson in Revolt: The Fight for Economic Democracy and Black Self-Determination in the Southern United States," translated by the Language Classroom cooperative and edited by the Invisible City and the publisher Descontrol.
Catalan Original
Poc imaginava Chokwe Lumumba el primer cop que va visitar la capital de l’estat de Mississipí, l’any 1971, que anys després esdevindria alcalde de Jackson. En aquesta primera ocasió ho feia com a activista del moviment de la República de Nova Àfrica (RNA), fundat tres anys abans amb la intenció d’aconseguir l’autodeterminació dels territoris del Sud-est dels Estats Units per part de la majoria de població Negra que els habitava (al voltant del 80% als estats de l’anomenat Cinturó Negre: Mississipí, Alabama, Geòrgia i Carolina del Sud). Precisament, eren aquests territoris on s’havien produït algunes de les violències més flagrants i explícites contra les persones negres des de l’època colonial, quan van ser raptades dels seus poblats a Àfrica per treballar forçosament com a esclaus a les plantacions de cotó, canya de sucre o tabac, i on el 1860 van arribar a un nombre que superava els quatre milions de persones. Tot i l’abolició de l’esclavitud l’any 1863 mitjançant la Slave Emancipation Act -en plena guerra civil entre el nord i el sud dels EUA- cent anys després la situació de les persones negres no havia millorat gaire.
Si bé es cert que als anys 70 havien guanyat alguns drets bàsics, en gran mesura gràcies al moviment pels drets civils que es va produir durant la dècada dels 60, encara tenien un accés molt limitat al control i la propietat sobre els recursos econòmics i les infraestructures, i a penes participaven dels sistemes de govern des d’on legislar per canviar aquestes realitats. Aquest fet els continuava condemnant, per tant, a la misèria i la dependència econòmica d’un sistema controlat i fet a mida per les persones blanques. Ja no hi havia esclaus i les persones eren – en el plànol teòric – iguals sota el paraigües de la llei, però la violència i el racisme havia pres noves formes per mantindre aquesta enorme bretxa social. L’objectiu principal del RNA era precisament acabar amb aquesta violència econòmica i el racisme institucional a través de la creació de comunitats independents i autogestionades als territoris del Sud-est dels Estats Units, elegint l’estat de Mississipí com el punt de partida des d’on crear espais de convivència al marge de l’Estat i lliures de discriminacions per motius racials.
Les dificultats per accedir a recursos econòmics i a la propietat de terres, així com la repressió -per part dels governs estatals i els cossos policials- van acabar frustrant els intents per construir aquestes comunitats auogestionades i crear un projecte conjunt d’autodeterminació. Tot i les dificultats per avançar en el seu objectiu, les activistes negres no es van rendir, i a començaments dels 90 van decidir tornar al Sud amb una nova estratègia per poder accedir al control i l’autogovernança d’aquests territoris. Va ser en aquest moment quan es va plantar la llavor del que pocs anys després esdevindria Cooperation Jackson.
Una transició democràtica cap a l’ecosocialime
Aquesta nova estratègica per aconseguir l’autoderminació dels territoris del deep South dels EUA tenia un nom: el Pla Jackson-Kush. Impulsat per l’Organització del Poble de Nova Àfrica i el Malcolm X Grassroots Movement (MXGM) -fundat pel mateix Lumumba el 1984-, el projecte naixia amb l’objectiu d’avançar en el desenvolupament del Moviment d’Independència de Nova Àfrica i promoure la transformació socialista dels territoris amb majoria de població negra del sud-est dels Estats Units. Per fer-ho, i basant-se en els aprenentatges de passat, aquest cop el programa plantejava una nova estratègia centrada en la implementació de pràctiques de democràcia participativa, economia solidària i de desenvolupament sostenible, paral·lelament i de manera complementària amb a les formes d’organització socials d’esquerres i la política institucional.
La crisi econòmica i industrial que patien aquests estats a començament del segle, principalment causada per la globalització i el conseqüent tancament de fàbriques i industries – que es van mudar a altres països amb mà d’obra més barata – , juntament amb el desastre causat pel pas de l’huracà Katrina al 2005, van acabar d’agreujar la difícil situació que ja vivien les classes populars negres que habitaven aquestes terres. Amb aquest escenari dramàtic, al 2006 va nàixer l’Assemblea Popular de Jackson, una estructura veïnal autogestionada des d’on es va començar a organitzar una xarxa horitzontal de socors mutu per les persones més vulnerables de la ciutat i l’estat de Mississipí. L’organització MXGM era una de les principals impulsores d’aquesta xarxa, i en aquest moment Lumumba exercia el rol d’advocat i defensor dels drets humans dins de l’organització. Al 2008, des de l’assemblea es va proposar a Lumumba perquè entrés a formar part de les institucions de Jackson, i que la veu de les més vulnerables es traduiria en mesures legislatives concretes que afavoriren els seus interessos. Gràcies al vot majoritari de les persones negres i les classes populars de Jackson – cal tenir en compte era una persona molt coneguda i respectada dins les comunitats per la seua feina militant – , Lumumba va ser elegit regidor de districte el 2009, i des d’aquí va fer el salt per presentar-se a l’alcaldia de la ciutat Jackson, on contra tot pronòstic va ser elegit alcalde en maig de 2013 com a representat del Partit Demòcrata.
L’estratègia de Lumumba i el MXGM al capdavant de les institucions continuava sent la mateixa, i el seu principal objectiu es va centrar en posar la propietat i el control dels mitjans de producció directament en mans de la classe treballadora racialitzada de Jackson, construir i desenvolupar forces de producció regeneratives i sostenibles i transformar i democratitzar l’economia de la ciutat i de tot l’estat de Mississipí. És a dir, acabar amb el model de creixement neoliberal de la ciutat. Per fer-ho possible, una de les principals mesures que es van dur a terme des de l’administració va ser engegar el programa Cooperation Jackson, una xarxa d’iniciatives econòmiques cooperatives que ajudessin a canviar el model econòmic i les dinàmiques capitalistes mitjançant l’aplicació d’un nou model, en el qual les comunitats i la classe treballadora passessin a ser les propietàries de les empreses. A través d’aquestes primers iniciatives cooperatives públiques es van començar a crear llocs de treball dignes i sistemes de producció sostenibles i regeneratius, trencant a poc a poc amb les dinàmiques extractives i agressives que havien caracteritzat l’activitat econòmica d’aquest territori.
Per facilitar aquesta transició i basant-se en altres experiències cooperativistes i socialistes d’arreu del món, des del consistori es van començar a crear algunes estructures bàsiques per caminar en aquesta direcció. Es va crear una incubadora de cooperatives pública, un centre de formació comunitària, un organisme de gestió de terres i bens comunals (Community Land Trust) i una cooperativa de crèdit per ajudar a finançar aquests nous projectes. La idea era, exponencialment, anar transitant d’una economia capitalista, que només havia generat beneficis per uns pocs i acabat amb molts dels recursos locals, a una economia solidària que fos democràtica i respectuosa amb les necessitats reals de les comunitats negres.
Amb l’administració de Lumumba, per primer cop el pressupost municipal va passar a ser gestionat directament per la ciutadania que, mitjançant les Assemblees del Poble – que es celebraven a cadascun dels districtes de la ciutat – decidia en què volia invertir els recursos públics. Així, el veïnat de Jackson va fer un referèndum per decidir, per exemple, que volien destinar un 1% dels impostos sobre les vendes a millorar les infraestructures públiques de la ciutat de Jackson, abandonades i oblidades pels anteriors governs municipals. També es van començar a projectar plantes de producció i distribució d’energia sostenible i comunitària – provinent d’energies renovables – de propietat i gestió cooperativa, amb la intenció de caminar cap a l’autosuficiència i l’autogestió energètica.
Al mateix temps, des del consistori també es van començar a adquirir terres i edificis al centre de la ciutat amb l’objectiu d’evitar que caiguessin en mans de les forces especulatives i del capital. Així, aquestes propietats públiques passarien a ser gestionades pels CLT, des d’on es decidiria l’ús comunitari d’aquestes infraestructures per tal d’enfocar-les cap al model d’economia solidària cap al qual es pretenia caminar. Totes aquestes mesures, evidentment, atemptaven contra el model de ciutat que les elits econòmiques i polítiques projectaven pel desenvolupament de la principal ciutat de l’estat de Mississipí, i no van tardar a rebre oposicions en forma de canvis legislatius a nivell estatal, i inclús nacional, que van posar pals a les rodes pel desenvolupament d’aquest model econòmic i social a Jackson. Tot i això, aquests canvis legislatius no van ser el principal obstacle en el camí que es van trobar les activistes del MXGM per implantar el seu Pla.
Els límits de la política institucional
Nou mesos després d’accedir al càrrec d’alcalde, al maig de 2014, Lumumba moria de cop i volta d’una aturada cardíaca amb 66 anys. Amb aquest esdeveniment fatídic s’esvaïen moltes de les promeses i esperança que la seva figura encarnava, i al mateix temps suposava un cop molt dur pel moviment d’emancipació Negra a Jackson. Aquest cop encara es va agreujar molt més amb els resultats de les eleccions municipals extraordinàries que es van celebrar després de la seva mort, on el seu fill, Chokwe Antar Lumumba -que era el candidat proposat des de l’Assemblea- va perdre en front d’un altre candidat, Tony Yarber, que proposava seguir amb el model desenvolupament neoliberal de la ciutat.
Aquests fets van provocar la desmobilització i el desànim de gran part del moviment, que en els darrers anys havia centrat els seus esforços en la via institucional per arribar a les seves metes i objectius. Dins de l’Assemblea Popular de Jackson es va generar un debat intern on es van fer visibles els límits de la política institucional, i es va reflexionar en què calia centrar els esforços en la formació de les comunitats i la creació de cooperatives de treball – que transformessin l’economia local des de la base – si realment es volia construir un procés d’emancipació a llarg termini que no pugués ser aturat per uns resultats electorals.
Tres anys després de la mort de Lumumba, i després d’una llarga reflexió col·lectiva dins del moviment, Chokwe Antar es va tornar a presentar a les eleccions a l’alcaldia de Jackson i les va guanyar, esdevenint alcalde de la capital de Mississipí el juliol de 2017. En el seu discurs inaugural Antar va afirmar que «durant molt de temps Mississipí ha estat sinònim de mancança i opressió, i ha acollit un dels episodis més despietats i dolorosos de la història de la humanitat. En aquest context, l’únic desenllaç just es que siguem nosaltres els qui liderem aquest canvi», i adreçant-se al veïnat va aixecar el puny dret enlaire mentre cridava: «alliberem la terra!
Amb aquest fet el moviment popular de Jackson tornava a dominar les institucions locals, però aquest cop amb una altra lliçó ben apresa. Entre els seus objectius, aquest cop volien donar-li prioritat a l’organització popular i al projecte de Cooperation Jackson, com a base necessària per enfortir les estructures d’organització de la classe treballadora, poder augmentar la producció de la ciutat i la regió i construir un moviment més coherent perquè puga arribar a la democràcia econòmica del territori i l’autodeterminació de les persones negres que viuen als estats ubicats al deep South dels Estats Units. En paraules de Kali Akuno, un dels impulsors d’aquest moviment, «l’autodeterminació d’un territori no es pot aconseguir sense un projecte econòmic», i això és, precisament, el que s’està construint ara mateix a Jackson.
De tot aquest procés, el seu context i les seves contradiccions parla el llibre «Jackson en Revolta: La lluita per la democràcia econòmica i l’autodeterminació negra al Sud dels Estats Units», traduït per la cooperativa Aula d’idiomes i editat per la Ciutat Invisible i l’editorial Descontrol.
